LES TENDÈNCIES METODOLÒGIQUES I TIC

En aquest tema, anem a tractar els paradigmes educatius bàsics en la utilització de les TIC, les seues implicacions en el disseny de l’ensenyament, la evolució que s’ha dut a terme respecte als nivells d’aprenentatge i la generació cap a les TIC

4 Paradigmes educatius bàsics:

-       Paradigma conductista: l’ésser humà es una màquina que aprèn conductes

-       Paradigma cognitiu: l’ésser humà segueix un procés d’aprenentatge en el que va adquirint coneixements

-       Paradigma ambientalista: relació entre l’esser humà i l’ambient. L’ambient influeix en l’aprenentatge

-       Paradigma constructivista: organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius en un escenari d’aprenentatge.

Implicacions en l’ensenyament dels paradigmes educatius bàsics. Com influeixen en l’ensenyament.

El currículum es considera tancat Degut a aquests paradigmes, s’ha de realitzar un disseny de tot el procés educatiu. Els aprenentatges més complexos es poden dividir en aprenentatges molt més simples. L’avaluació dels resultats es centra en el producte final. La motivació depèn dels reforços externs que li donem a l’alumne.

Models d’ensenyament/aprenentatge que surten de les implicacions.

-       Aprenentatge amb adquisició de coneixements: aprendre és adquirir coneixements. L’alumne adquireix coneixements a través de la guia del professor. El control de l’aprenentatge esta en mans del professor. Els continguts estan centrats en el currículum. El professor ha de ser el que transmeta la informació.

-       Aprenentatge amb construcció de significat (model constructivista): l’avaluació no es centra en el producte final, és a dir, es centra en tot el procés (avaluació continua). El paper del professor està, d’alguna manera, limitat. El paper de l’alumne és aprendre a aprendre (subjecte autònom, cadascú dels alumnes busca la seua informació, construeix el seu aprenentatge). Importen els continguts, però més encara, el procés d’aprenentatge.

Com poder utilitzar les TIC a partir d’aquests models d’aprenentatge

Seymound Papert és el creador del llenguatge “logo”: (paregut al lego, però transformat en informàtica) i proposa un canvi substancial en l’escola. Augmneta la capacitat metacognitiva, millora la visió espacial, els comportaments que s’observen entre els alumnes són molt variats (grups d’alumnes que es posen a construir peces, alumnes que tenen més capacitat i serveix de model per als altres, etc.. (actitud de construir)). Les coses que construeixen els agrada utilitzar-les. Els agrada també realitzar papers que poden ocórrer en situacions socials. Es desenvolupa la capacitat d’observació (es dediquen a observar molt, tant als companys com als professors). Augmenta la capacitat d’escoltar (relacionat amb l’observació. Es potència la capacitat dels alumnes a preguntar i a imitar. Per últim, es veu també com els alumnes desenvolupen una capacitat social d’ordenar (es preocupen per ordenar coses, etc. )