DOCÈNCIA VIRTUAL: B-Learning
En aquest apartat, anem a veure en què consisteix
B-learning, els aspectes importants d’un sistema B-learning, els seus models,
i, per últim, una comparativa entre B-learning i l’ensenyament presencial.
Què és
B-learning?
Ens trobem
davant moltes definicions de B-learning. En aquest apartat anem a veure les
definicions segons Coaten, Brodsky, Brennan i Amar.
És un
eina que combina l’ensenyament cara a cara amb l’ensenyament virtual (segons Coaten
en 2003). Combina les classes magistrals amb exercicis, els estudis de cas,
jocs de rol i enregistraments d’àudio i vídeo juntament amb la tutoria i
l’assessorament (segons Brodsky en l’any 2003). Segons Brennan, en 2004, el
terme B-learning no és exclusivament educatiu, ja que combina un ampli ventall
de mitjans per a l’aprenentatge dissenyat per a resoldre problemes específics.
L’última definició de B-learning és la que ens dona Amar en 2007, que diu que combina
eines amb altres més convencionals on el docent haurà d’assumir
responsabilitats atorgades pel model presencial i pel model tradicional.
Aspectes
importants d’un sistema B-learning
Cal incloure en l’aprenentatge les propietats de l’espai
virtual, ja que s’ha de guiar i modelar les discussions quan els alumnes estan
connectats. A més, cal tindre en compte que la informació, per a ser tractada,
requereix tindre un coneixement per a la seua interpretació. El B-learning
també permet adquirir coneixements tècnics funcionals. No s’aprèn en solitari
ja que es comunica amb altres mitjans, fòrums, xats, etc. i la gran quantitat
de idees es fan col·laborativament, d’aquesta manera, tothom va aprenent. Altre
aspecte a tenir en compte es que les tutories ofereixen ajuda tant a l’ensenyament
presencial com a distància. I, per, últim, el B-learning permet la formació de
professionals amb competències integrals, com, el sentit crític, la creativitat
i el coneixement de la societat.
Models
B-learning
Tenim
tres tipus de models de B-learning
1. Model
basat en les habilitats: És un
model que barreja la interacció entre estudiants i un professor a través de
l’ús del correu electrònic, fòrums de discussió, sessions presencials i
d’autoaprenentatge. En aquest model, el mestre actua de guia.
2. Model basat
en el comportament o actituds: Aquest
model combina l’aprenentatge presencial amb esdeveniments en línia, realitzats
col·laborativament. L’estudiant aprèn conductes
determinades a través de discussions en les aules virtuals. La
diferència amb el model anterior, és, que es fan esdeveniments col·laboratius,
com, per exemple, crear un bloc entre tots, etc.
3. Model
basat en la capacitat o competències: aquest model combina una varietat d’esdeveniments d’aprenentatge amb el
suport de tutories, amb el propòsit de facilitar la transmissió del coneixement
i desenvolupar competències. És molt semblant als anteriors, però incorpora un
element nou, el de les tutories.
B-learning
vs Ensenyament presencial
En quant
a l’ensenyament presencial, la relació professor-alumne és directa i més
gratificant gràcies a la presencialitat. A més a més, amb la transmissió de
coneixements, s’adquireix una major cultura tant oral com escrita, utilitzant,
de manera tradicional les tecnologies, ja que no tenen un funció clara i específica.
Pe altra
banda, el B-learing utilitza noves tecnologies (com el campus virtual), fent
més virtual l’ensenyament. Desenvolupa capacitats tecnològiques en l’alumnat i
s’adquireix una cultura més audiovisual, ja que són els alumnes qui creen el
seu propi aprenentatge. Per últim, la no presencialitat, ens ofereix la
possibilitat de tindre al professor depenent de les nostres necessitats.
A continuació, us mostre un vídeo en el que podem vorer com es crea un projecte B-learning.
No hay comentarios:
Publicar un comentario